jueves, 28 de febrero de 2013

TICOTAZOS





REFLEXIÓ GRUPAL SOBRE EL PROJECTE:


Comencem aquest anàlisi dient que, la sensació general de tot el nostre grup és un poc de confusió. Acostumats a veure una escola de clarió i pissarra, ens trobem en un món que, després dhaver vist aquest blog, desconeixem quasi en totalitat. La paraula podria ser, potser, sorpresa ja que xiquets de primària manegen amb total naturalitat les TIC i, nosaltres, estudiants d'Universitat, hem de llegir-nos i buscar per Internet com funciona cada programa per a fer-ho anar. En primer lloc, com llegireu més amunt, dir que hem analitzat el projecte TICOTAZOS. En un primer moment el que ens va cridar l'atenció va ser, precisament el seu nom. Més tard i indagant pel seu blog, vam saber que el nom era una forma de dir si practicaven les TIC o jugaven als tazos. Clar, el nom, ja ens estava dient el que ens anàvem a trobar, xiquets de primària que usen les TIC com a recurs.
Ticotazos és un projecte, com he dit anteriorment, diferent del que estem acostumats, ja que no sols realitzen les activitats, diguem "clàssiques", sinó que a més a més, realitzen activitats relacionades amb les Tic, com una ràdio escolar (nosaltres, universitaris, fa a penes dos mesos que vam saber que Spreaker existia, i estos xiquets, lutilitzen diàriament) . Veiem com estos xiquets de primària, utilitzen la teoria del constructivisme social. En grups, col·laboren per a construir quelcom, en aquest cas, construeixen un blog i ho amplien dia a dia amb aquelles coses que han realitzat, activitats, contes que s'han llegit, experiments que han realitzat, etc. Tots aporten el seu gra d'arena perquè el projecte isca avant. És una cooperació entre el grup, i açò, és lògic, ja que si els xiquets no participaren d'este projecte, açò seria el típic blog on professors escriuen sobre opinions i res més. D'altra banda, també hem de parlar de l'aprenentatge rizomàtic que realitzen, tots aprenen de tots, els subjectes de la comunitat, la comunitat aprèn de realitzar un ús, diguem "autèntic" de les ferramentes que usen, els individus també aprenen d'estos, i, per tant, tots aprenen de tots. Es tracta d'un aprenentatge col·laboratiu entre, subjectes, comunitat i objectes que fan que l'aprenentatge siga significatiu. Els xiquets aprenen, per exemple, a utilitzar la ràdio, perquè ens volen comunicar quelcom, volen que la comunitat aprenga quelcom i, amb això, ells aprenen, nosaltres aprenem i el programa spreaker, cobra vida.
Ticotazos és un projecte que supera les parets físiques d'aula, perquè si no, com estaríem ara mateix parlant d'ell? Tots, absolutament tots, poden llegir les seues entrades i poden, per dir-ho d'una forma, "beneficiar-se" del seu treball, és a dir, veure com treballen estos xiquets, ens fa, com he dit al principi, plantejar-nos moltes coses, des de la formació que hem tingut fins al poc ús que fem de les TIC dia a dia.
El nostre projecte educatiu està obert a la participació, ja que realitzen molts projectes col·laboratius, com les entrevistes a diferents persones que treballen en eixe centre educatiu i, amb alguns projectes col·laboratius, com són "Callejeros literarios"., on, amb la busca de carrers del seu poble amb noms literaris, realitzen, utilitzant GOOGLE DRIVE, una biografia dels autors. Guies de carrers literaris, és un projecte on 16 alumnes col·laboraren perquè es faça un bon document.
Acostumats a realitzar, any rere any, només allò que marca el currículum oficial, ens sorprèn com un projecte com este pot aportar tantes coses, els xiquets aprenen, comenten els seus treballs, i, utilitzen les TIC, tot conjuntat en un blog i obert perquè tots vegem el que, dia a dia, realitzen. El blog compta amb diverses aules, on, en cada una es tracta parts d'assignatures, combinant currículum amb TICs d'una forma excepcional. Són activitats que no són repetitives, ja que, dia a dia, el blog es va actualitzant amb les aportacions dels alumnes, sent, cada dia, una nova aventura per als xiquets, un aprenentatge significatiu i no una mera repetició, com si visqueren en un perpetu "dejavú".
Són activitats que acosten les TIC al món real, al seu món, ja que amb un spreaker ens poden acostar, per exemple a Ferran, que és el mestre que els va ensenyar el ball de carnestoltes. Les activitats en si no tenen valor, però per als nostres xicotets autors creiem que sí que ho tindran ja que són, per dir-ho d'una forma, els seus contes, les seues entrevistes, els seus treballs, allò que requerix un esforç i que en si no té valor, però si ho té per al que ho està fent.
A poc a poc, hem anat comptant el que es pot fer amb un blog on tots cooperen i tots col·laboren perquè isca avant, la bona combinació de lús de les TIC amb les assignatures clàssiques, els aprenentatges qu estos xiquets realitzen dia a dia, els coneixements que adquirixen, les formes en què s'impliquen en este projecte, és extraordinari.
Vertaderament és sorprenent el que xiquets de primària poden fer amb un simple ordinador i amb internet. I també, perquè no, comentar els molts aprenentatges que realitzen, perquè ells són els protagonistes del seu aprenentatge, són, com en el seu blog diu, els autors, que, junt amb el suport del seu mestre duen a terme esta magnifica tasca.
Només volem acabar esta reflexió donant les gràcies a la classe de 5 de primària de l'escola Antoni Torroja i Miret per obrir-nos els ulls, per deixar entrar en el seu món i per fer-nos aprendre tantes coses. Perquè són ells els que ens han fet plantejar-nos moltes coses, la combinació de TICs i d'assignatures tradicionals és possible en l'aula, és factible i d'això, pot sorgir un excel·lent projecte com és aquest. Si algú ocasió de veure-ho, li convidem a que indague este blog que, dia a dia, ens ha anat sorprenent mes i mes.



Components del grup:
  • Amparo Cotanda Roselló
  • Rosabel Jover García
  • Lluís Saborit Villalonga
  • Enrique Sanchis Sánchez
  • Maribel Sorribes Mora
Assignatura: MP1013


No hay comentarios:

Publicar un comentario